La lavanda

Lavandula és un gènere de plantes que té 25-30 espècies dins la família Lamiaceae o labiades. Gènere originari de la regió mediterrània fins a l'Àfrica tropical i Índia. El gènere inclou plantes anuals, subarbusts o mates i arbusts. Als Països Catalans les espècies més comunes són Lavandula stoechas, L.dentata, L. latifolia i L. angustifolia. Es conreen sobretot els híbrids entre Lavandula latifolia i L. angustifolia que és un conreu típic de regions de moderada altitud a la Provença. Tenen usos medicinals com a tranquil·litzants i en perfumeria. Sovint el "perfum de lavanda" però, és una imitació de síntesi química. Hi ha unes 25-30 espècies, que inclouen:
De les cinc espècies presents als Països Catalans, les dues menys comunes (L. multifida i L. dentata) són les úniques que no tenen les fulles enteres. De les altres tres, més freqüents, el cap d'ase es distingeix per la seva inflorescència densa amb grans bràctees estèrils acolorides al capdamunt, i el barballó es distingeix de l'espígol per les fulles més amples i els penduncles de la inflorescència normalment ramificats.

La Provença és una antiga regió plena de tradicions, artesania, gastronomia, riquesa lingüística i festes populars que ha aportat al món grans manifestacions artístiques i fascinants aromes naturals. Els grecs la van convertir en l’eix del seu imperi marítim, els romans la van conquistar batejant-la amb el nom de “Província Romana”, per dir-li més tard Provença, i durant l’Edat Mitjana van regnar set papes successius.

El color i la fragància que evoca universalment la Provença, el sol, el benestar i l’art de viure bé, la fan una destinació ideal per emprendre una ruta fascinant que arriba al seu moment més espectacular entre juliol i agost, quan els camps sembrats de lavanda esclaten en flor. Imagineu-vos un camp entapissat de blau fins a l’horitzó i un perfum intens de mil flors de lavanda que impregna tota una regió.
Cal dir que no tots els morats són iguals: més fort el de la veritable lavanda, més suau el del lavandí i una mica canós l’espígol, ni són idèntics els grocs, fets a base de blat i gira-sol, ni els verds, ni els ocres, ni els blaus… Colors que el boig mestral converteix en olors i els homes transformen en sabors.
Aquesta planta mil·lenària, rude i salvatge és la més preuada entre les diverses plantes aromàtiques. És de la família Labiatae, o labiades i del gènere Lavandula. A la Provença podem trobar aquestres tres varietats:espígol, lavanda i lavandin.
Des de mitjans de juny fins a finals d’agost (s’ha d’anar en compte amb la meteorologia, que pot canviar les dates), en el cor dels departaments dels Alpes de Haute Provence, Drôme i Vaucluse, els quadrilàters llistats de morat i ocre s’alternen amb superfícies grogues i verdes sota un cel gairebé sempre blau.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada